INTRODUCCIÓ
La psicologia humanista es va desenvolupar durant la dècada del 1960, a la segona meitat del segle XX, com a reacció tant del conductisme com del psicoanàlisis, que eren les forces que dominaven en aquell moment (ja que el cognitivisme només estava en els seus inicis). És per això que es va anomenar també la tercera força.
El conductisme estudia la conducta de la persona a través d’un esquema molt bàsic E-R (estímul - resposta), i tracta a l’individu com a una màquina programable.
I la psicoanàlisi creu que la persona malalta, té reprimit un trauma (normalment ocorregut durant la infància), a la part inconscient de la ment. És a dir, té una concepció més aviat negativa de l’ésser humà, posant èmfasis en aspectes com el sofriment, els gelos, l’odi, la por o l’egoisme.
L’ enfocament humanista en canvi, es centra en la preocupació per un creixement positiu de la persona, en lloc de centrar-se en la patologia de l’individu. Posa èmfasis en termes com: la voluntat individual, el creixement personal, l’autorealització, la identitat pròpia o la llibertat. També destaca els atributs positius de la vida com l’amabilitat, la felicitat, la satisfacció, la generositat, l’afecte, etc.
Així doncs, aquesta disciplina estudia com aquests determinats sentiments afecten a les conductes humanes, i com les conductes humanes afecten a aquests sentiments.
En la psicologia humanista, el màxim expert en la teràpia serà la pròpia persona o pacient (que es passa a anomenar client). La funció dels psicòlegs humanistes és d’orientar al pacient, crear les condicions psicològiques òptimes perquè la persona pugui arribar a la seva autorealització. El psicòleg ha de buscar factors motivadors que ajudin al client a assumir les responsabilitats que comporta el prendre les pròpies decisions de manera autònoma. L’objectiu principal és que el client prengui les seves pròpies decisions d’una manera racional i conscient.
Així doncs podem identificar tres influències principals de l’humanisme:
Þ Psicològiques: La psicologia humanista sorgeix com a reacció tant del conductisme, com del psicoanàlisi, que eren les forces que dominaven durant aquella època. És per això que rep el nom de la tercera força.
Þ Filosòfiques: Sorgeix a partir de conceptes de la Fenomenologia, que estudia els fenòmens o les experiències immediates tal com es produeixen, independentment del passat.
Þ Socials i culturals: El malestar de la cultura, que sorgeix com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, la guerra Freda i la consciència de l’amenaça de la bomba atòmica, en general, la insatisfacció social del moment.
Les idees més importants que destaquen de l’humanisme són les següents :
Þ La importància que se li assigna a l’individu: l’ésser humà és considerat com a únic i irrepetible. A la llibertat personal, a la creativitat individual i a l’espontaneïtat.
Þ Es posa èmfasis en l’experiència conscient de l’individu: La consciència que tenim de nosaltres mateixos i la forma en què ens identifiquem amb el nostre EGO, és un dels varis estats i nivells de consciència als que podem arribar, però no és l’únic.
Þ La importància de la capacitat d’elecció que té l’individu.
Þ Confiança en la naturalesa: L’ésser humà és de naturalesa intrínsicament bona i amb tendència innata a l’autorealització. La naturalesa, de la que l’ésser humà en forma part, expressa una saviesa major. Per tant, com a ésser humans hem de confiar en la forma en que les coses passen, evitant controlar-nos o controlar el nostre entorn.
La principal crítica que ha rebut la psicologia humanista ha estat la seva falta de rigor teòric. Actualment, existeix consciència d’aquesta crítica per part dels psicòlegs que es consideren humanistes. Per això, molts d’aquests psicòlegs han iniciat un procés de buscar fonaments teòrics d’aquesta corrent psicològica.
Els principals representants de l’ humanisme van ser: A. Maslow (és considerat el major representant de l’humanisme), Carl Rogers, W. James, L. Bingswanger, M. Boss, G. Allport, R. May, V. Frankl, I. Fromm i R. Laing.
Tot i que trobem varis autors que defensen el corrent psicològic de l’humanisme, parlaré de l’autor més representatiu, A. Maslow.
Abraham Maslow, (1908- 1970):
Abraham Maslow va néixer a Brooklyn, Nova York, l’1 d’abril de l’any 1908. Va ser el primer de 7 germans i els seus pares eren emigrants jueus no ortodoxos de Rússia. Aquests, amb l’esperança d’obtenir el millor per als seus fills, li van exigir molt per arribar a tenir èxit acadèmica. De manera sorprenent, Abraham va ser un nen bastant solitari, refugiat en els llibres.
Per satisfer als seus pares, primer va estudiar lleis en el City College of New York (CCNY). Després de tres semestres, es va traslladar a Cornel, i més tard es va tornar a traslladar a CCNY.
Es va casar amb la seva cosina, Berta Goodman, en contra dels desitjos dels seus pares. Aquests van tenir dos filles. Es van traslladar a viure a Wisconsin, de manera que ell pogués acudir a la universitat de Wisconsin. Va ser aquí on es va començar a interessar per la psicologia i el seu treball va començar a millorar considerablement. Aquí passava temps treballant amb Harry Harlow, famós pels seus experiments amb bebès primats i el comportament d’apego.
L’any 1934, va rebre el seu doctorat en psicologia a la universitat de Wisconsin. Un any després de la seva graduació, va tornar a Nova York per treballar amb Thorndike a la universitat de Columbia, on va començar a interessar-se en la investigació sobre la sexualitat humana.
Llavors va començar a donar classes a temps complet al Brooklyn College. Durant aquest període de la seva vida, va entrar en contacte amb molts immigrants europeus que arribaven als Estatus Units; persones com Adler, Froom, Horney, així com varis psicòlegs de la Gestalts i partidaris del psicoanàlisi de Freud.
El 1951, Maslow va passar a ser gerent del departament de Psicologia, a Brandeis, on va estar-hi durant 10 anys, tenint la oportunitat de conèixer a Kurt Goldstein, i va començar la seva pròpia teoria. Aquí també va ser on es va posicionar a favor de la psicologia humanista.
Va passar els seus últims anys a California, fins que el 8 de juny de 1970 va morir d’un infart de miocardi després de varis anys de malaltia.
Þ Teoria de la Motivació humana:
La seva obra es va focalitzar en l’estudi de la motivació humana. Dirigida o orientada cap al desenvolupament personal o autorealització. I no només enfocada a satisfer les necessitats primàries de l’ésser humà.
Aquesta teoria es basa en una jerarquia de les necessitats humanes. Aquestes necessitats es representen en forma de piràmide. La interpretació d’aquesta teoria és la següent: Un ésser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries (nivell més baix de la piràmide), abans de satisfer les necessitats que es troben a nivell més alt. Tot i això, Maslow creu que per arribar al punt més alt d’autorealització, s’han de tenir satisfetes totes les necessitats presents a la piràmide.
La teoria jeràrquica de Maslow s’estén al llarg de cinc nivells:
ü Necessitats fisiològiques: Aquestes inclouen les necessitats que tenim d’oxigen, aigua, proteïnes, sal, sucre, calci i altres minerals i vitamines. També inclouen aquí la necessitat de mantenir l’equilibri del PH, i de la temperatura. Altres necessitats que trobem incloses dins aquest nivell també són aquelles dirigides a mantenir-nos actius, a dormir, a descansar, a eliminar, a evitar el dolor i a cobrir les necessitats sexuals.
Si aquests necessitats no estan satisfetes no és possible accedir a nivells superiors.
ü Necessitats de seguretat: S’agrupen entorn a la finalitat de trobar una certa seguretat, protecció i estabilitat. Inclòs pots arribar a desenvolupar una necessitat d’estructura i ordre.
ü Necessitats de pertinença i amor: Quan tenim completes les necessitats fisiològiques i de seguretat, entren en escena aquest tercer grup de necessitats. Són necessitats d’amistat, de parella, de nens, etc. De relacions afectives en general, incloent la sensació general de comunitat.
Com a punt negatiu, ens tornem molt susceptibles a la soledat.
ü Necessitats d’autoestima: Maslow va descriure dos versions de necessitats d’autoestima: una baixa i una altre alta.
La baixa inclou el respecte als altres, la necessitat d’estatus, de fama, de reconeixement, d’atenció, de dignitat i inclòs de domini.
L’alta comprèn les necessitats de respecte per a un mateix, incloent sentiments com la confiança, la competència, la independència o la llibertat.
ü Necessitats d’autorealització: A l’últim nivell i trobem aquestes necessitats, que s’assumiran quan estiguin satisfetes les necessitats dels nivells anteriors. Són aquelles que permeten desenvolupar tot el potencial i les capacitats humanes.
Comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats humanes: (Segons el professor Ernest Luz).
Þ Comportaments constructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.
Þ Comportaments destructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.
Þ Comportaments fallits: No s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.
PRÀCTICA A REALITZAR
La pràctica consisteix a posar exemples de 15 tipus de comportaments: constructius, destructius i fallits, per cada un dels 5 nivells de la piràmide de les necessitats de Abraham Maslow.
Aquesta pràctica l’he realitzat sola des de casa degut a la incompatibilitat amb els meus horaris de treball, ja que no vaig poder assistir a la classe pràctica.
Þ Necessitats fisiològiques: Primer nivell.
ü Comportament constructiu: Cobro un sou baix, m’organitzo els diners que cobro, i em privo de coses innecessàries per poder menjar.
ü Comportament destructiu: Cobro un sou baix, no m’organitzo els diners i me’ls gasto amb coses innecessàries. Robo el menjar perquè sinó, no podria menjar.
ü Comportament fallit: Cobro un sou baix, no m’organitzo els diners i me’ls gasto amb coses innecessàries. Els últims dies del mes no tinc cobert la meva necessitat de menjar ja que no tinc prous diners.
Þ Necessitats de seguretat: Segon nivell.
ü Comportament constructiu: No tinc feina, però en busco, envio currículums fins que em truquen d’un lloc per començar a treballar.
ü Comportament destructiu: No tinc feina, i faig que acomiadin a una altre persona per a poder agafar el seu lloc de treball.
ü Comportament fallit: No tinc feina, només em queixo, però no en busco ni envio currículums.
Þ Necessitats de pertinença i amor: Tercer nivell.
ü Comportament constructiu: Trobar a una persona amb la que t’hi sents molt a gust, començar una relació i que la relació vagi bé.
ü Comportament destructiu: T’agrada un noi que té parella, dir-li que la seva parella li ha estat infidel, consolar-lo quan aquest està trist, fins arribar a obtenir una relació estable amb ell.
ü Comportament fallit: T’agrada un noi, però no atrevir-te a dir-li res per por a una negativa o per vergonya.
Þ Necessitats d’autoestima: Quart nivell.
ü Comportament constructiu: Esforçar-te durant la època d’exàmens i aprovar les diverses assignatures.
ü Comportament destructiu: No esforçar-te durant els exàmens, fer-te xuletes, i aprovar totes les assignatures sense haver realitzat cap esforç.
ü Comportament fallit: No estudiar ni esforçar-t’hi durant els exàmens i suspendre la majoria de les assignatures.
Þ Necessitats d’autorealització: Cinquè nivell.
ü Comportament constructiu: Tinc una feina però segueixo estudiant una altre carrera perquè m’agrada el que estudio.
ü Comportament destructiu: Deixo la feina per dedicar-me a l’altre carrera. M’allunyo d’una part de mi que també m’agrada.
ü Comportament fallit: No estudio cap altre carrera encara que m’agradi, per por a que sigui molt dificultosa i no pugui amb tot.
REFLEXIÓ PERSONAL DE LA PRÀCTICA REALITZADA
Þ Reflexió sobre la psicologia humanista:
Valoració positiva de la psicologia humanista:
ü Incorpora conceptes com la subjectivitat o l’experiència.
També inclou atributs de les persones com són: l’afecte, l’amor, etc. És a dir, conceptes que engloben una visió positiva de les persones. Aspectes que fins llavors, no estaven inclosos en cap de les corrents psicològiques anteriors. Per tant, aspectes que formen part de les característiques dels individus, que no havien estat estudiants i havien estat deixats de banda anteriorment.
ü Va tenir una notable influència en les creences de la societat americana. En concret, en la importància de l’efecte de la relació del terapeuta amb el pacient en el camp de l’educació. Afectant doncs, de manera positiva i reduint el malestar general que s’havia creat a la societat per la segona guerra mundial, la guerra freda, etc.
ü Hi ha una acceptació lleugerament creixen dels psicòlegs clínics que es defineixen com a humanistes.
Valoració negativa de la psicologia humanista:
ü Hi ha una absència de validació empírica de les propostes humanistes. (Tot i que el propi Carl Rogers, va assenyalar aquesta necessitat i conveniència i va fer gravacions amb els objectius de fer investigacions).
La psicologia humanista pot posseir un gran nombre de tècniques, per una part, però per l’altre part, presentar greus problemes metodològics.
Per tant ens trobem davant d’un corrent psicològic important sense un marc teòric ben definit.
ü S’accentua la subjectivitat, amb certa crítica dels excessos d’artificialitat.
ü Èmfasis abusiu en una visió positivista i optimista de l’ésser humà. Sobre aquest últim punt, també cal dir que no és necessari distorsionar la realitat de manera positiva, és a dir, que no cal viure en un núvol o veure el món de color rosa. Que hem de ser realistes i apropar-nos a la realitat al màxim. Per tant, estem d’acord en que l’ésser humà incorpora tots aquests aspectes positius, però també cal deixar de banda els aspectes i sentiments negatius que també van amb cada individu, com la gelosia, l’odi o el temor entre d’altres. Ja que l’ésser humà és un tot, i en la seva globalitat s’inclouen tots els aspectes mencionats anteriorment.
Podem concloure doncs, que la psicologia humanista, tot i ser un corrent psicològic que va agafar molta força durant la dècada dels anys seixanta i que ha deixat empremta en el món de la psicologia en l’actualitat, està faltada d’un referent teòric ben definit. Per tant, personalment penso que l’humanisme, és un corrent en el que encara li queden molts passos per realitzar i en el que la investigació, en un futur, pot agafar força i un paper molt important.
Þ Reflexió sobre Abraham Maslow i la Teoria de la motivació:
Primer de tot, m’agradaria comentar la piràmide de Maslow i les necessitats que es veuen reflectides en aquesta piràmide.
Estic d’acord amb aquesta teoria, i amb l’ordre en que estan disposades aquestes necessitats, però vull fer èmfasis en diferents punts.
En primer lloc, penso que el fet d’arribar a l’autorealització personal, és a dir, al cinquè nivell de la piràmide, és molt difícil.
ü Autorealització: És l’objectiu final de l’ésser humà (inclòs es podria denominar la felicitat d’aquest), i ocupa el lloc més alt de la Piràmide de Maslow.
Crec, que constantment, els éssers humans realitzem la majoria dels nostres actes, condicionats per l’entorn i buscant la felicitat/ l’autorealització personal. L’autorealització, està estretament lligada amb el creixement personal de cada persona. Per això, penso que en determinats moments de les nostres vides (i depenen del fet de tenir satisfetes la resta de les necessitats de la piràmide), ens podem sentir completament autorealitzats. Tot i això, crec que aquests moments són passatgers, que és molt difícil el fet de mantenir aquesta autorealització personal. A part, també crec que hi ha moments, que inclòs la resat de necessitats de la piràmide poden no estar satisfetes.
Per exemple, una persona que es troba en un bon moment personal i professional, decideix tenir un fill perquè creu que és la peça que li falta a la seva vida. Segurament es sentirà autorealitzada durant una bona temporada, però ha de mantenir la feina (per tal de poder tenir certs ingressos econòmics i satisfer el primer nivell de les necessitats de la piràmide). També ha de mantenir la relació amb la seva parella, i tots sabem, que això és molt difícil (i més després de tenir un fill), i que aquesta relació amb la seva parella passarà per diferents etapes i potser en alguna d’aquestes etapes la persona no satisfarà la seva necessitat d’amor i pertinença. Llavors ja no podrà mantenir satisfeta la última necessitat de la piràmide de Maslow ja que no tindrà satisfetes algunes de les necessitats anteriors.
Per tant, penso que el fet d’arribar a l’autorealització o no és intermitent. Tot i que estic d’acord, en que l’objectiu dels individus és arribar a trobar la felicitat i arribar a un bon nivell d’autorealització personal . També penso que això va relacionat amb el creixement personal dels individus i que a través de les experiències i de les relacions amb l’entorn aprenem a satisfer cada vegada millor les nostres necessitats.
En segon lloc, vull comentar un tema que m’ha cridat molt l’atenció. El fet que una persona potser no té quasi per menjar ella, i el menjar que té li dona al seu fill petit. Aquest és un clar exemple que la persona no satisfà la primera necessitat de la piràmide de Maslow; les necessitats fisiològiques, per satisfer altres necessitats que es troben a un nivell més alt de la piràmide de Maslow, com per exemple la necessitat d’amor o de pertinença en aquest cas.
Finalment, en tercer i últim lloc vull comentar lo afortunats que som en la societat en la que vivim. Ja que tenim la oportunitat de tenir les necessitats més bàsiques de la piràmide de Maslow satisfetes (les necessitats fisiològiques). I realment, hi ha milers i milers de persones que no poden tenir ni la primera necessitat de la piràmide de Maslow satisfeta, ja que no tenen res que posar-se a la boca i res per menjar.
Tot i això, aquesta reflexió em porta a dos punts importants:
Primer de tot, el fet que hi ha moltes persones que tenen actituds destructives, és a dir, que amb els grans multimilionaris que hi ha en el món podrien tenir una actitud altruista en vers als que es moren de gana i podrien, a través d’una actitud constructiva (i dels diners que tenen), donar un cop de mà a aquestes persones i proporcionar menjar o beure, inclòs una assistència sanitària bàsica. Però el que fan ells, és realitzar activitats d’un nivell econòmic que segurament nosaltres ni ens imaginem, ni podrem arribar a realitzar mai, i a través d’aquesta actitud destructiva, hi ha moltes persones en el món que es moren en ple segle XXI cada dia de gana.
Per últim, vull comentar, que aquestes persones que no tenen satisfetes les necessitats fisiològiques, moltes vegades tenen satisfetes altres necessitats de la piràmide, com són les necessitats de pertinença i amor, ja que tenen una família que està al seu costat.Com a conclusió final, dir que a través d’aquesta pràctica me n’he adonat de molts aspectes que ens envolten de la societat en la que vivim i que diàriament no hi parava atenció. És una pràctica que et fa reflexionar sobre la situació en la que estem.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Aquestes són dues webs, on hi ha ampliada informació sobre l’humanisme principalment i els principals autors que el formen.
Sí que en som d'afortunats, Esther!
ResponderEliminarMolt bona feina i molt bona pràctica!