Pràctica 9: Enfocament sistèmic II

PRÀCTICA 9: ENFOCAMENT SISTÈMIC II

INTRODUCCIÓ

En l’anterior pràctica, vam explicar en què consisteix l’enfocament sistèmic. Aquesta pràctica és una continuació de la pràctica anterior. Les teràpies de les que parlarem també formen part de l’enfocament sistèmic.

Þ     La teràpia de grups:

La teràpia de grup és una psicoteràpia durant la qual un grup petit es reuneix i és guiat per un/a psicoterapeuta professional.

ü  Història de la teràpia de grups:

A la dècada dels anys ’30, per al tractament de les esquizofrènies, van estar reunits de manera experimental grups a Viena.

A Califòrnia, l’any 1962, va ser fundat l’Institut Esalen, amb l’objectiu d’afavorir les trobades entre les diverses formes de teràpies. Aquestes últimes es van presentar com a diferents de les teràpies existents en aquell moment.

La teràpia de grups, és una teràpia acceptada fa aproximadament 50 anys.

Si ho pensem bé, tots ens hem criat en grups, ja sigui en la vida familiar o escolar, com               a treballadors o com a ciutadans. Ens desenvolupem com a éssers humans sempre en ambients grupals. No és diferent la psicoteràpia de grup. Proveeix un context per a compartir problemes o preocupacions, comprendre millor la pròpia situació i aprendre junt amb la resta de membres que participen en la teràpia.

La psicoteràpia de grup ajuda a la persona a conèixer’s millor a ella mateixa, i també a millorar les seves relacions interpersonals. Ens ajuda a realitzar canvis importants per a millorar la qualitat de vida.

S’ha demostrat, mitjançant diversos estudis científics, que la teràpia de grup és igual d’eficaç que la teràpia individual, inclòs en alguns casos millora la seva eficàcia.

Exemples de casos en els que pot ajudar la teràpia de grup:

ü  Dificultats en les relacions interpersonals.

ü  L’impacte de les malalties cròniques o de gravetat.

ü  La depressió i l’ansietat.

ü  Les pèrdues.

ü  Els traumes.

ü  Els trastorns de personalitat.

ü  La soledat.

La sessió de teràpia de grup és una tasca en col·laboració, en la que el terapeuta assumeix la responsabilitat clínica del grup i dels seus membres. Dins de la reunió, els membres s’ocupen d’expressar de la manera més lliure i honesta possibles els seus problemes, sentiments, idees i reaccions. Aquesta exploració dona als membres del grup la matèria prima per comprendre’s a sí mateixos i els uns amb els altres i ajudar-se mútuament (actuen com a ajudantes terapèutics de la resta de membres).

La teràpia de grup es presenta generalment sota la forma d’expressions verbals, de diàlegs, però a vegades s’utilitzen pràctiques implicant les emocions o el cos, una certa part de la teràpia deixa lloc a la improvisació.

Exemples:

ü  Tècniques d’expressió oral: Teràpia de relat, el crit, el riure.

ü  Tècniques d’expressió corporal: Relaxació, mímica.

ü  Tècniques d’expressió plàstica, musical, escriptura.

Þ     Teràpia familiar:

La teràpia familiar, també coneguda amb el nom de teràpia familiar i de parella, teràpia familiar sistèmica i recentment, teràpia de parella, és una branca de la psicoteràpia que treballa amb famílies  i parelles, centrant-se en problemes en les seves relacions per tal de desenvolupar el seu desenvolupament.

La teràpia és un tractament que permet la curació de la malaltia o els seus símptomes. En aquest cas, la teràpia ens permet millorar les relacions interpersonals entre els diferents membres de la família, a través de canvis en les conductes, actituds i pensaments de cada un dels membres.

Objectius principals de la teràpia en família:

ü  Transformar la crítica destructiva que una família té respecte els seus conflictes en una crítica constructiva, que permeti modificar els patrons negatius de conducta.

El terapeuta pot establir les relacions amb cada un dels membres de la família de manera individual o en grup. Per tant la teràpia familiar es pot classificar dins del grup de teràpia grupal o pot esdevenir una teràpia individual.

La teràpia familiar es basa en un enfocament sistèmic, que considera a la família com un sistema en el que els seus membres mantenen interrelacions. Quan un dels membres té un problema, la resta de membres en pateixen les seves conseqüències. Per altra part, la resta de membres poden ajudar en la solució.

Una de les tècniques de la teràpia familiar més utilitzada és el genograma: un esquema del tipus arbre que representa a la família fins a tres generacions i que busca facilitar la avaluació d’aquesta familiar.

Tècniques utilitzades en la teràpia familiar:

ü  Genogrames: És un mitja gràfic que permet plasmar l’estructura d’una organització.

ü  Diagrames sistèmics: És un mitjà gràfic que permet plasmar i representar el funcionament d’una organització.

Biografia de Salvador Minuchin:

Salvador Minuchin (San Salvador 13 de octubre de 1921). És un metge psiquiatra i pediatra argentí, destacat terapeuta familiar i creador de la teràpia familiar estructural.

Minuchin va créixer en una família d’immigrants jueus – russos. Va estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional de Córdoba, i es va graduar l’any 1946.

L’any 1948 es va traslladar al recentment creat estat d’Israel i l’any 1950 va emigrar novament als Estats Units per estudiar psiquiatria.

Durant la dècada dels anys ’60, les seves concepcions sobre la importància de les estructures i els límits en els contextos familiars es van imposar en mig dels psicoterapeutes que havien començat recentment a tractar famílies en comptes de  persones individuals.

Minuchin va ser acadèmic de la càtedra de pediatria i psiquiatria infantil a la Universitat de Pennsylvania, jefe de psiquiatria de la clínica infantil i director de la Child Guidance Clinic, a Filadèlfia (1965).

Junt amb Javi Haley, Braulio Montalvo i Bernice Rosman, va desenvolupar un programa de capacitació i entrenament per a terapeutes familiars, el que ja llavors incloïa les sessions supervisades i les gravacions en vídeo de les sessions de la teràpia.

L’any 1988 va fundar a Nova York el Family Studies, un institut dedicat a la formació de terapeutes familiars. Fins fa poc i a l’avançada edat de 80 anys continuava treballant allà en la formació de nous professionals. En l’actualitat viu a la ciutat de boston.

Salvador Minuchin va ser el creador de la teràpia familiar estructural. El seu model estructural compren a la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant dels canvis de condicions i influències internes i externes. Això, sol afavorir la disfuncionalitat mitjançant mecanismes de manteniment del sofriment en la família o d’algun dels seus membres.

A través d’aquest mètode podem dibuixar el conjunt de relacions que formen un sistema. Dins d’aquest sistema trobem tres conceptes principals:

ü  La jerarquia: Que defineix els rols i marca els graus de responsabilitat de cada membre dins de la família.

ü  El poder: Que va estretament lligat amb el concepte de jerarquia.

ü  Les fronteres: Formulació clara dels límits d’un sistema. Aquestes fronteres es poden dividir en tres tipus:

o   Fronteres rígides.

o   Fronteres flexibles: Que són considerades el tipus de frontera ideal per a un sistema ja que permet la comunicació entre tots els membres del sistema i a la vegada respecte la jerarquia i el poder de cada un d’aquests membres.

o   Fronteres laxes.

El restabliment de les jerarquies i el poder, la formulació dels límits clar i la definició de rols i funcions i la dissolució d’aliances, ajudaria a tornar a formar una estructura familiar funcional.

PRÀCTICA                                                                                                                                                  

La pràctica consisteix en realitzar un genograma i un diagrama sistèmic un supòsit imaginari  de teràpia familiar estructural. L’he realitzada a nivell individual ja que degut a la meva incompatibilitat horària, no vaig poder assistir a la classe pràctica.

Þ     Genograma:

Þ     Diagrama sistèmic:

REFLEXIÓ                                                                                                                                       

Primer de tot, m’agradaria parlar de la teràpia grupal i comparar-la una mica, amb la teràpia que hem estat estudiant aquests darrers mesos, la teràpia individual. Al igual que la teràpia individual, la teràpia grupal ajuda a les persones a resoldre els seus problemes diaris. Tot i això, la teràpia de grup es focalitza en els problemes de relació.

La teràpia grupal, té tanta o més eficàcia que la teràpia individual, ja que aquesta primera implica el fet de saber realitzar una escolta activa amb la resta de membres de l’equip, millorar la comunicació ja que part de cada membre haurà de ser sincer i explicar a la resta de membres el motiu pel qual acut a la teràpia, això en conjunt implica una millora de les relacions interpersonals de cada pacient que realitza la teràpia.

En la mesura en que es pot assumir que cada membre actuarà amb els altres de manera bastant similar a com actuarà fora, el grup resulta el marc ideal per a descobrir i practicar noves formes d’abordar les relacions socials.

Un grup permet crear un context que facilita la comunicació oberta. A través de l’exploració interpersonal honesta dels membres tenen la oportunitat d’aprendre sobre ells mateixos i entendre com són compresos per la resta de persones.

En segon lloc, m’agradaria parlar de la teràpia familiar. La família és considerada una unitat biopsicosocial integrada per un número contret de persones lligades entre elles per vincles de consanguinitat, matrimoni i unió estable que viuen en un mateix lloc. La teràpia familiar millora les funcions bàsiques de les famílies, que són: La comunicació, l’afectivitat, el recolzament, l’adaptabilitat, l’autonomia i les regles i les normes de convivència.

Respecte la teràpia familiar vull comentar que perquè tingui un bon funcionament, crec que totes les persones que integren la família han d’estar d’acord en realitzar aquesta teràpia, i han de tenir ganes de millorar el problema existent i posar-hi de la seva part. Penso que si algun dels membres de la família no hi posa de la seva part, i li és indiferent solucionar el problema, adopta una postura de passotisme o inclòs de desafiament en front a aquesta teràpia no s’obtindran els resultats esperats, i a més a més, es pot crear un nou conflicte familiar. Tot i que crec que hi ha situacions insostenibles en les que s’ha de mirar de posar-hi una solució, però si no és possible el fet de realitzar la teràpia amb tots els membres de la família, fer-ho amb els que estiguin disposats a realitzar la teràpia, o bé fer teràpia individual com a altre possible opció.

Ja que crec que els problemes familiars, (igual que la majoria de problemes existents), són molt complexes i moltes vegades molt complicats, que necessiten de molt de treball i de molta implicació per part de tots els components de la família per solucionar-los.

Finalment, comentar que el genogrames o els diagrames sistèmics, són mètodes gràfics molt útils per copsar sobre paper l’estructura i el funcionament d’una organització respectivament.

Crec que la informació que t’aporten els diagrames, tot i que m’ha resultat més complicat el fet de realitzar un diagrama que el genograma, és més útil a nivell del professional per entendre el funcionament familiar i per guiar la psicoteràpia d’una manera o d’una altre. Tot i així tampoc vull restar-li importància als genogrames.

A més, penso que el fet de realitzar aquests procediments, t’aporta objectivitat com a professional sanitari al tractar a tots els individus del sistema, ja que segurament aquests, explicaran la seva realitat dels fets (que segurament variarà d’un individu a un altre), i et permetrà fer-te conèixer la realitat de la situació familiar.

Per últim, vull comentar en un petit punt totes les pràctiques que hem anat realitzant al llarg del curs.

Penso que han estat molt profitoses, personalment he après molt realitzant cada una de les pràctiques. Per motius personals, no he pogut assistir a la majoria de les classes, cosa que m’hagués agradat, ja que a les que he assistit les he trobat molt interessants. En resum, donar les gràcies per tot el que ens ha aportat a nivell d’adquisició de coneixements i a nivell personal totes les pràctiques realitzades durant aquest curs.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Penso que la pel·lícula Gordos, del director Daniel Sánchez Arévalos, deixa molt clar el que és una teràpia de grup. És una pel·lícula que recomano, tot i que té parts que són dures.