Pràctica 5: Freud, la pasión secreta
INTRODUCCIÓ
Per al paper protagonista de Sigmund Freud, el director nord ameri`ca va elegir a Montgomery Clift. L’actor es trobava en una delicada etapa de la seva vida personal i professional. El 1956, mentre rodava junt amb Elizabeth Taylor, Monty va patir un greu accident de tràfic que va fer necessària la construcció del seu rostre mitjançant cirurgia plàstica. Des d’aquest moment, va començar a consumir un excés d’alcohol i calmants, i la seva salut va patir un deteriorament progressiu. Tot i això, el seu aspecte malaltís va contribuir a proporcionar una major credibilitat a la seva interpretació del psiquiatra vienès.
La pel·lícula comença amb l’homenatge a tres grans investigadors, que les seves aportacions a la ciència, han servit per establir la imatge que l’home contemporani té de si mateix i de l’univers:
Þ Copèrnic: que va desmuntar la teoria geocèntrica d’Aristòteles.
Þ Darwin, que va formular les lleis evolutives que regeixen el desenvolupament dels éssers vius.
Þ Freud, que va definir el pes específic de l’inconscient en la nostra ment.
Ens trobem el 1885, a l’hospital general de Viena. Sota el suposat diagnòstic de histèria, Freud ingressa a una pacient en el pavelló psiquiàtric dirigit per l’influent professor Meynert.
Meynert, va destacar pels seus brillants treballs sobre la classificació de les malalties mentals, tractant de relacionar cada patologia amb la seva base neuroanatòmica, una cosa molt innovadora a la seva època.
Profundament desanimat davant del seu estancament professional, Freud decideix marxar a París per aprendre a treballar amb el Dr. Charcot.
Jean Marie Charcot (1825 – 1893), representa una de les figures més eminents en la història de la medicina francesa. Precursor de la psicopatologia. Va ser el fundador de l’escola de neurologia instal·lada en l’hospital de la Sâlpetriere de París. Va ser el primer en descriure la terrible ELA (esclerosis lateral amiotròfica). En aquells anys era una autoritat mundial en el tractament de la histèria.
Seguint amb la pel·lícula, escoltem declarar al personatge de Charcot: “La histèria viola el principi mèdic de que els símptomes físics han de tenir un origen orgànic, i el principi psicològic de que la ment no és capaç de pensar en vàries idees a la vegada...”
En algunes escenes, observem a Charcot i als seus col·laboradors utilitzar la hipnosis com a eina diagnòstica. Hem de recordar que la utilització d’aquestes tècniques suposava anar en contra de la corrent científica utilitzada en aquella època.
El 1886, de tornada a Viena, Freud obre una consulta privada. En els mitjans acadèmics i facultatius comença a exposar la seva tesis sobre la importància de la salut mental de l’inconscient.
Segon
s els experts, el personatge de Cecily, es podia correspondre a la pacient Bertha Pappenheim (coneguda amb el pseudònim d’Anna O.), amb la que Freud va utilitzar el mètode catàrtic de Breuer. A la pel·lícula, ens mostra les sessions terapèutiques de Breuer a la casa de Cecily, amb Freud com a testimoni principal. D’aquesta manera, Freud comença a intuir la possible utilitat de la hipnosis, per la seva capacitat de recuperar els records, com a mètode de tractament. La col·laboració de Breuer i Freud resulta molt profitosa, superant amb ingeni els postulats de Charcot.
s els experts, el personatge de Cecily, es podia correspondre a la pacient Bertha Pappenheim (coneguda amb el pseudònim d’Anna O.), amb la que Freud va utilitzar el mètode catàrtic de Breuer. A la pel·lícula, ens mostra les sessions terapèutiques de Breuer a la casa de Cecily, amb Freud com a testimoni principal. D’aquesta manera, Freud comença a intuir la possible utilitat de la hipnosis, per la seva capacitat de recuperar els records, com a mètode de tractament. La col·laboració de Breuer i Freud resulta molt profitosa, superant amb ingeni els postulats de Charcot.Breuer i Freud comparteixen els cuidats d’una malalta, però tenen el seu primer desacord a propòsit de la teoria general de la neurosis, Freud defensa la importància del paper de la sexualitat en aquest tipus de casos. Llavors repta a Breuer, intenta desemmascarar el trauma sexual de Cecily, la causa real de la seva simptomatologia histèrica.
Comença un treball de detectius, primer Breuer gràcies a la regressió hipnòtica i després Freud mitjançant l’associació lliure, intenten trobar el trauma de naturalesa sexual en els records de Cecily.
Descobreixen que el pare de la noia, realment va morir en un prostíbul i no en un hospital com la noia explicava. Que la policia va traslladar a la Cecily fins aquell lloc per a identificar el cadàver, fet que li va provocar un profund trauma psicològic.
Davant la marxa del Dr. Breuer de vacances a Venècia amb la seva dona, Cecily pateix una recaiguda. Tot i que no està embarassada, en plena crisis histèrica simula tots els símptomes d’un part. Mitjançant la hipnosis, el metge la calma i la deixa al càrrec de Freud. Cecily està enamorada del seu cuidador, i aquest decideix abandonar el seu tractament per salvar el seu matrimoni.
Aviat comencen també els problemes domèstics de Freud, al xocar frontalment els arguments sobre el model psicosexual del comportament humà, amb les idees més conservadores de la seva esposa, Marta.
L’estrany cas de Carl Von Schlossen:
Paral·lelament a l’assumpte de la Cecily, Freud rep un altre pacient que marcarà el curs de la seva futura carrera com a psiquiatre. Es tracta de Carl Von Schlossen. El trastorn que pateix Von Schlosser ajudarà a Freud a descobrir i a estructurar el Complex d’Edip. El jove desequilibrat, sotmès a la hipnosis, revela l’odi que sent cap al seu pare, del que guarda en un lloc ben visible l’uniforme de tinent que aquest utilitzava.
Al morir el pare de Freud, aquest té un somni estrany: a les portes del cementiri el nostre protagonista pateix un trastorn agut, una crisis d’ansietat que li provoca un desmai. Convençut que els somnis tenen un significat per a la persona que somia, transmet la seva preocupació a Breuer. Aquest vegada, els dos amics acudeixen personalment fins la porta del cementiri de Viena. Freud ho reviu amb angustia, amb tremolors, taquicàrdia, rigidesa de cames, hiper ventilació, que desapareixen al abandonar el lloc. A partir d’aquest fet, Freud s’auto psicoanalitza, pensant que ell també és víctima d’un trastorn neuròtic de tipus histèric.
Si les neurosis comencen a la infància, bastant temps abans del despertar sexual, la seva pròpia teoria quedaria completament invalidada. Per descobrir el significat del seu somni, Freud li demana a Breuer que l’hipnotitzi. Per suposat, el seu amic, no accepta aquesta proposta.
Durant aquells dies, Freud torna a agafar el cas de Cecily, aquesta vegada en solitari. Sense necessitat de hipnotitzar a la noia, Freud aconsegueix que aflorin a la seva ment nombrosos records. Així descobreix la especial inclinació de Cecily cap al seu pare (Complexe d’Electra). Assistim al naixement de la tècnica psicoanalítica de la lliure associació: la pacient expressa tot el que pensa, sense cap tipus de discriminació, encara que sigui totalment inadequat. El nostre protagonista comença a pensar que Cecily ha agafat (primer a en Breuer), i posteriorment a ell mateix, les seves figures com a figures d’un afecte molt gran, potent i reprimit. Les seves sospites es van confirmant poc a poc. Enfornant a Cecily als seus records, Freud aconsegueix que torni a caminar.
Finalment, basant-se en els casos de Cecily i Carl, Freud encén la llum que il·lumina la foscor del seu propi inconscient. Tot i això, torna a dubtar dels seus descobriments. Com a apunt recordar que Freud va destruir tots els seus escrits en dues ocasions, una de elles va ser a l’any 1885.
El final de la pel·lícula, suposa el principi de l’èxit professional de Freud. Aquest, defensa la seva teoria del desenvolupament psicosexual. Il·luminat per fi el seu inconscient, Sigmund Freud podrà rendir honors a la memòria del seu pare visitant la seva tomba en el cementiri hebreu de Viena.
PRÀCTICA A REALITZAR
La tasca a realitzar, després de mirar la pel·lícula Freud, la pasión secreta, hem d’escollir un tema del que ens parla la pel·lícula i ampliar-lo.
Jo he triat: les fases del desenvolupament psicosexual de Freud.
Þ Teoria de les fases del desenvolupament psicosexual:
A manera de síntesis podríem dir que Freud pensava que l’infant passava per unes fases de descoberta del món i del seu propi cos. Cada una d’aquestes fases implicava una cerca de satisfacció però també cada fase conduïa a unes certes angoixes i conflictes. La manera en com l’infant vivia aquestes fases i la forma que l’ajudaven els seus pares o els adults a resoldre els conflictes que hi estaven associats era molt important per entendre les fixacions, els traumes i la construcció de la personalitat.
ü La fase oral: és la primera fase per la que passen els infants i esta relacionada amb la funció oral alimentícia. L’infant troba un plaer en l’acte de succionar i alimentar-se. La succió, a més, encara que no impliqui incorporació d’aliment- com per exemple succionar el xumet- és una primera via de descàrrega de les tensions del nen/a. La sensibilitat d e la mare a les necessitats de l’infant serà important en aquesta fase. La “pèrdua del pit” es a dir, reconèixer que l’infant ja “s’ha fet un xic gran” i ja no li cal el pit o el xumet per tranquil·litzar-se pot ser viscut amb angoixa per alguns nens, depenent de com hagi après l’infant a regular-se i de la relació que hagi establert amb la mare.
ü Pot utilitzar aquest control per fer enfadar als pares etc. El conflicte amb els pares per aquest aprenentatge pot viure’s amb agressivitat. Per això es parla de fase sàdica - anal.
ü La fase fàl·lica: és la tercera etapa del desenvolupament infantil. L’infant descobreix els genitals, la diferència dels sexes. Es l’etapa de “jugar a metges” etc. El nen pot masturbar-se i sentir por o culpabilitat per fer-ho.
En aquesta fase té lloc el celebrat “complex d’Èdip” i “complex d’Electra”. El complex d’Èdip o d’Electra (Èdip pels nens, Electra per les nenes), esdevé entre els 3 i 5 anys de vida, quan l’infant comença a descobrir la relació triangular. Es a dir que el seu món no l’ocupa només la relació mare- fill/a sinó que hi ha altres persones molt importants també, com el pare. L’infant pot sentir gelosia d’aquest pare que es posa al mig de la mare i ell. Pot sentir que està molt enfadat amb aquest pare, fins i tot pot tenir sentiments destructius vers ell. Tanmateix el nen s’adona que també estima molt aquest pare i que no pot pas odiar a aquell que també estima tant. El nen en el seu procés de fer-se gran, s’adonarà que la mare té una relació íntima i especial amb el pare i que ell, haurà d’abandonar al ritme d’anar-se fent gran aquesta relació tan unida i física amb la mare. En el cas de la nena és molt semblant. Tanmateix Freud va veure que les nenes necessitaven i volien provocar “l’admiració” del pare. I que la mare era percebuda, a vegades, com una competidora en l’atenció masculina.
El conflicte també emergeix perquè no es poden tenir sentiments negatius vers la mare que és l’objecte d’amor primordial. Les nenes, al fer-se grans, ja no desitjaran l’aprovació i admiració paterna. Tan nens com nenes, a l’adolescència, es giraran vers noves figures amb qui canalitzar la necessitat d’amor i tendresa que inclourà la dimensió física i sexual.
ü El període de latència: Cap a l’edat de 6/7 anys, l’infant s’adona que les qüestions sobre el sexe no són de “bona educació”. Dirigeix la seva atenció cap a altres coses i no vol sentir a parlar d’això. Es l’època que els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes i s’enfaden si els hi parlen de novies etc.
ü
REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA
Þ Reflexió sobre la pel·lícula:
En primer lloc, penso que la pel·lícula ha estat un bon mètode per entendre el treball de Freud i els seus inicis. Al film es veu clarament estructurats els dos models de la ment de Freud; quan van tenir lloc i com esdevé cada model de la ment de Freud.
Per exemple, el primer model de la ment de Freud, era un model neurològic: es basava en considerar la ment com una xarxa de neurones que transmetien i acumulaven càrregues elèctriques. Els estímuls exteriors; una mirada, una veu, un contacte físic, etc, produïen un impacte i una càrrega determinada d’energia. L’acumulació d’un excés d’energia en alguna part del cervell, podria portar al desenvolupament d’una malaltia mental, com és el cas de la histèria.
Freud, utilitzava la hipnosis per a trobar aquest record inconscient que acumulava energia al cervell i posteriorment poder alliberar aquest cúmul de càrregues. És el cas de la Cecily a la pel·lícula, que pateix d’histèria, des de la mort del seu pare. Primerament Freud (junt amb Breuer), utilitzen la hipnosis per tractar a aquesta pacient.
Més endavant, queda reflectit a la pel·lícula, el pas que fa Freud per passar del seu primer model de la ment, al segon model de la ment. Seguint amb l’exemple de la Cecily, com aquest se n’adona que la pacient és incapaç de distingir la realitat i la fantasia de les seves històries. Partint d’aquest punt, Freud entén que el que importa de veritat és entendre com havia experimentat la pacient allò que havia passat, quin significat i quina intensitat li havia donat, es correspongués això o no amb la realitat. És a dir, el que importa no és la realitat dels fets, sinó la realitat psíquica dels fets.
A partir d’aquí Freud deixa de costat la hipnosis i comença a utilitzar el mètode psicoanalític. La psicoanàlisi es basa en l’observació dels significats i emocions de la ment dels pacients.
A la pel·lícula també es veu reflectit com neix el complex d’Edip i el complex d’Electra, o també queda copsat la teoria del desenvolupament psicosexual, entre d’altres (la que he triat anteriorment per a fer la pràctica).
Per això, penso que el fet de veure la pel·lícula m’ha ajudat a clarificar i a posar en ordre molts dels conceptes i teories de Freud.
Þ Reflexió de la teoria psicosexual de Freud:
Per començar m’agradaria esmentar un punt molt important sobre aquesta teoria. Freud, al crear-la, trenca amb molts tabús de la societat d’aquell moment, ja que considera que la sexualitat no és exclusiva dels adults, sinò que també la atribueix als infants. Això és un fet que, en aquell moment, va crear molta controvèrsia entre la majoria de la població, sobretot els sectors amb més de poder i els sectors intel·lectuals.
Tot i això, hem de tenir en compte que la visió que té Sigmund Freud sobre la sexualitat infantil, no és equiparable amb la sexualitat que nosaltres entenem a l’edat adulta. Per a ell, sexualitat infantil té a veure amb el plaer i totes les seves fonts, per exemple amb el plaer que té un nen a l’hora de succionar el pit de la seva mare per extreure’n la llet, o el plaer que li proporciona tenir un xumet a la boca.
També m’agradaria esmentar, que mentre el nen passa per cada una d’aquestes fases, la resposta de la mare (la figura de vincle afectiu), és molt important. Ja que ha de saber identificar les necessitats de l’infant i respondre de manera correcta a aquestes: calmar-lo en moments d’ansietat, estimular-lo en els moments que està despert i el nen ho demana, etc.
A la pel·lícula es veu reflectit, que molts dels pacients de Freud, (inclòs el mateix Freud), han tingut una infància amb experiències traumàtiques en algun moment d’aquesta. Per exemple en el cas de la Cecily, la mare no va saber respondre a les necessitats de manera correcta de la seva filla, i li va ensenyar a odiar a les prostitutes. I el pare, tot i que li donava amor a la seva filla, se n’anava amb prostitutes molt assíduament. Controvèrsia que la nena va adoptar en forma de trauma. A més a més, cal afegir el complex d’Electra que es veu copsat molt clarament a la pel·lícula, ja que la nena no entenia perquè el pare marxava del seu costat per anar amb altres dones, en aquest cas prostitutes, que ella ni tan sols coneixia.
Per acabar la meva reflexió personal, volia esmentar el fet que Freud va lluitar pels seus ideals, en aquest cas per la teoria del desenvolupament psicosexual, entre d’altres, tot i el gran nombre de crítiques que va rebre durant la seva època i la gran quantitat de persones que es van posicionar en contra de les seves teories. I lluitant pel que volia, avui en dia ha deixat un legat molt important en el món de la psicologia. Això ens demostra lo important que és lluitar pels nostres ideals, si nosaltres creiem que són els correctes (sense fer mal a ningú), estiguin o no d’acord amb nosaltres la gent que ens envolta.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DE LA PRÀCTICA
Hi ha bastants de webs que ens parlen de la teoria psicosexual del desenvolupament jo en deixaré una aquí que m’ha semblat bastant interessant.
Þ http://www.youtube.com/watch?v=MgBec2tfyZk Aquest és un link on estan explicades de manera amena i amb animacions les etapes del desenvolupament psicosexual de Freud, ampliada la informació anterior amb les edats corresponents a cada etapa.
Molt bona feina de recerca, Esther!
ResponderEliminar