Pràctica 3: Distorsions cognitives

Pràctica 3: Distorsions cognitives

INTRODUCCIÓ

Þ     L’estructuralisme:

Wilhelm Wundt (1832 / 1920), fisiòleg, filòsof i psicòleg alemany, va ser el creador de la psicologia estructuralista.

Objecte d’estudi de la psicologia: L’estudi de l’experiència conscient, la consciència.

Tipus de continguts mentals: Imatges, emocions i sensacions. Els continguts més elementals o simples de la consciència són les sensacions. Es tracta d’arribar a des composar les imatges i les emocions (els continguts complexes de la consciència), en els continguts més elementals: les sensacions.

Mètode utilitzat en la psicologia: La introspecció (com ja hem vist en anterioritat en la pràctica 1).

Þ     El funcionalisme:

William James (1842 / 1910), filòsof i psicòleg nord americà, va ser el precursor de la psicologia funcionalista.

Objecte d’estudi de la psicologia: L’estudi de la funció dels processos mentals.

Mètode utilitzat en la psicologia: És necessari una metodologia flexible: tant serveixen la introspecció com el mètode experimental.

Aquests dos autors són complementaris, per ells la ciència estudia la ment i entenen com a ment els estats de consciència.

Þ     El conductisme:

John Watson (1878 / 1958), psicòleg nord americà, inicia un canvi radical pel que fa a l’objecte d’estudi de la psicologia, deixa d’estudiar els estats de consciència i es centra en la conducta observable. Va ser el precursor del conductisme.

Objecte d’estudi de la psicologia: La conducta, (les respostes), en funció dels elements precedents (els estímuls).

Destaca la figura de Paulov,  amb el seu esquema E-R (estímul -  resposta).  A partir d’aquest esquema Paulov empra el model anomenat condicionament clàssic per entendre la majoria de les pors dels éssers humans.

Frederic Skinner (1904 / 1990), psicòleg nord americà, defensor del conductisme operant. Skinner va introduir un altre element a l’esquema de Paulov, E-R-C (estímul – resposta – conseqüència).

Objecte d’estudi de la psicologia: Skinner estudiava la conducta operant,  amb l’objectiu de predir-la i controlar-la.

L’objectiu final del conductisme, (que comparteixen en comú tots aquests autors), és  que volen arribar a modificar la conducta dels organismes.

Aquest esquema mencionat anteriorment és un esquema rígid i tancat, que té com a objectiu predir, controlar i modificar la conducta dels organismes, i no oferia cap eina per a fer-ho. Per això, a mitjans del segle XX, va sorgir un nou corrent psicològic, que introduïa variables en l’esquema del conductisme, la psicologia cognitiva.

Þ     El cognitivisme:

El cognitivisme té com a objecte d’estudi tant la conducta observable (la conducta), com la conducta no observable (la motivació, els estats de consciència, el llenguatge, els pensaments, etc).

El cognitivisme introdueix un nou element a l’esquema E-O-R-C (estímul – organisme -  resposta -  conseqüència).

Aquest esquema introdueix una possibilitat d’interacció de l’organisme, ens diu que aquest, davant d’un estímul actuarà amb una resposta o amb una altre. Pot haver-hi dos tipus d’accions davant d’un estímul:

§  Reactiva: Dona una resposta de manera inconscient, sense pensar-la.

§  Proactiva: Davant d’un estímul, l’individu tria, escull i decideix el tipus de resposta que efectuarà.

Dins del cognitivisme trobem dos autors de referència:

Ø  A. Beck: Creador de la teràpia cognitiva, basada en els fonaments de la psicologia cognitiva. Per aquest tipus de teràpia els problemes mentals i emocionals tenen orígen en processos psicològics no observables exteriorment.

Ø  Albert Ellis: Creador de la teràpia racional-emotiva-conductual, TREC.

La TREC proposa una explicació biològica, psicològica i social de la conducta i les emocions humanes, partint de la premissa que casi totes les emocions i conductes humanes són el resultat del que les persones pensen, assumeixen o creuen. Es podria definir en la següent frase “No són les situacions el que determina com ens sentim i actuem, si no el que pensem sobre aquestes situacions”.

Aquesta teràpia té com a objectiu modificar les conductes i els pensaments dels pacients.

La concepció d’aquesta teràpia s’il·lustra mitjançant el model A-B-C. Aquest model té la següent representació:

§  A: Els fets observats.

§  B: El subjecte que observa aquests fets i les interpretacions que en fa.

§  C: Les conseqüències emocionals de les interpretacions dels subjecte.

Aquí tenim dos exemples d’un mateix fet i les diferents conseqüències del fet segons les interpretacions que en fa el subjecte.

Així doncs, les distorsions cognitives, són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara:

Þ     Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.

Þ     Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que generen.

Þ     En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

Les principals distorsions cognitives que trobem són les següents:

§  Generalització excessiva: Prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta.

§  Abstracció selectiva: Enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc l a resta de les característiques.

§  Polarització o pensament tot o res: Interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts; sempre, mai, tothom, ningú, etc.

§  Desqualificació d’allò positiu: Desestimo experiències positives per raons arbitràries.

§  Lectura del pensament: Pressuposo les intencions dels altres.

§  Endevinar el futur: Predic o profet itzo el resultat d’esdeveniments abans que es donin.

§  Magnificació i minimització: Sobreestimo subestimo esdeveniments o persones.

§  Raonament emocional: Formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals.

§  Etiquetar erròniament: Assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici.

§  Auto inculpació: Em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne.

§  Personalització: Assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament.

§  Imperatiu categòric: M’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho hauria d’haver fet.

PRÀCTICA  A REALITZAR

He realitzat aquesta pràctica amb la Tamara Robles i la Sara Ricard.

A partir de l’esquema cognitiu d’Ellis, que tracta sobre 12 tipus de distorsions cognitives, hem hagut d’exemplificar cada distorsió cognitiva amb dues situacions diferents:

1.       Generalització excessiva:

Þ     Exemple 1

Situació: A una noia la despedeixen del treball.

Pensament: no serveixo per aquesta feina, no en trobaré cap mes. 

Resposta emocional: frustració, tristesa, infravaloració.

Resposta conductual: no buscar feina, insomni, deixar de menjar...

Conseqüència: no trobar feina, cansament degut a l’insomni, pèrdua de pes.

Þ     Exemple 2

Situació: expulsió d’un noi en un partit de futbol.

Pensament: m’expulsaran a cada partit, no cal que torni a jugar.

Resposta emocional: ràbia, ira, frustració. 

Resposta conductual: no esforçar-se en els partits, no voler jugar, continuar amb la mateixa actitud agressiva, és a dir, fent faltes.

Conseqüència: expulsions constants i fins i tot, potser no el deixarien jugar o el podrien a arribar a fer fora de l’equip.

2.       Abstracció selectiva

Þ     Exemple 1

Situació: una noia que fa d’infermera i fa correctament la serva feina diària, col·loca malament una via de forma puntual. 

Pensament: no serveixo per això, faig mal a les persones i no en sabre mai.

Resposta emocional: frustració, por, tristesa.

Resposta conducutal: no voler posar vies, anar amb por a l’hora de posar-ne una.

Conseqüència: posar vies malament degut a la por, no saber posar-ne per la

pèrdua de practica i influenciar negativament en altres aspectes del treball d’infermeria.

Þ     Exemple 2

Situació: un noi fa una presentació oral, la fa tota correctament però en un moment determinat tartamudeja. 

Pensament: m’ha sortit molt malament, no en ser fer, no serveixo per parlar en públic.

Resposta emocional: por, frustració, nervis, vergonya.

Resposta conductual: no voler fer cap exposició, tenir pànic a parlar en públic.
Conseqüència: posar-se molt nerviosa quan ha de fer una exposició i dubtar molt. Fins i tot pot quedar-se en blanc pels nervis.

3.       Polarització o pensament tot o res.

Þ     Exemple 1

Situació: a una noia no li han donat la feina que ella esperava.

Pensament: mai trobaré la feina que vull, sempre em surt tot malament. 

Resposta emocional: tristesa i frustració continua.

Resposta conductual: tancar-se a casa, no actuar perquè les coes surtin be, no buscar feina, patir insomni.

Conseqüències: depressió, trobar feina, pèrdua de pes, cansament, irritabilitat.

Þ     Exemple 2

Situació: un noi es molesta perquè la seva xicota va de festa i torna a borratxa a les 7 del mati,

Pensament: sempre fas el mateix, sempre tornes borratxa a questes hores.

Resposta emocional: ràbia, ira.

Resposta condecutal: agressivitat verbal en la parella, malestar i discussions.

Conseqüència: passar de l’altre persona i pot arribar a una ruptura.

4.       Desqualificació d’allò positiu

Þ     Exemple 1:

Situació: Trec un 10 d’un examen d’una assignatura molt complicada.

Pensament i creences: He tret un 10 perquè l’examen era molt fàcil, si hagués  sigut més difícil no hagués tret tan bona nota, perquè no sóc bona estudiant.

Resposta emocional: Em sento infravalorada, no reconec l’esforç que he fet, trista perquè no em considero a l’altura de la carrera.

Resposta conductual: Al següent examen no m’hi esforço tant perquè no confio amb les meves capacitats, insomni.

Conseqüències: Males notes als següents exàmens, cansament degut a l’ insomni.

Þ     Exemple 2:

Situació: En el partit de bàsquet, sóc la màxima anotadora.

Pensament: He fet tants punts per sort, perquè he tingut un bon dia, però en realitat jo no estic a l’altura de l’equip.

Resposta emocional: Em sento infravalorada, trista i frustrada.

Resposta conductual: No m’hi esforço tant en els següents partits.

Conseqüència: No rendeixo tan en els partits, baixo de nivell, i l’entrenador cada vegada em treu menys al camp.

5.       Lectura del pensament

Þ     Exemple 1:

Situació: La meva parella diu que ja no sent res per la seva ex-parella.

Pensament: No em crec el que em diu la meva parella, jo sé que sent alguna cosa encara per la seva ex-parella.

 Resposta emocional: Tristesa, ràbia, impotència, frustració.

Resposta conductual: La segueixo constantment, la controlo en tots els aspectes de la seva vida per mirar que hagi trencat completament el contacte amb la seva ex-parella.

Conseqüència: La meva parella es cansa de tan de control i acaba per deixar la relació.

Þ     Exemple 2:

Situació: Hi ha un professor que diu que tracta tota la classe per igual.

Pensament: Jo sé que això no és veritat, i que a mi em té una certa “mania”.

Resposta emocional: Ràbia, impotència i frustració.

 Resposta conductual: No assisteixo tan a les seves classes, quan hi vaig no estic atenta al que explica i parlo amb els companys, li faig males cares i el contesto si em diu alguna cosa.

Conseqüència: Acabo suspenent l’assignatura degut al poc interès que hi poso.

6.       Endevinar el futur

Þ     Exemple 1:

Situació: La meva parella em diu que mai em serà infidel.

Pensament: Jo crec que m’acabarà sent infidel algun dia, perquè moltes parelles ho són.

Resposta emocional: Por de perdre a la meva parella, tristesa, desconfiança.

Resposta conductual: Controla la majoria d’aspectes de la seva vida.

Conseqüència: La meva parella decideix acabar amb la relació.

Þ     Exemple 2:

Situació: Tinc una amiga que em diu que estarà sempre al meu costat.

Pensament: Algun dia marxarà del meu costat, perquè és molt difícil conservar una amistat.

Resposta emocional: Tristesa, impotència i frustració, por.

Resposta conductual:  Cada vegada limito més el contacte amb la meva amiga per por que em faci mal el dia que marxi.

Conseqüència: Com que no estic al seu costat, s’acaba cansant de mi i es busca altres amigues amb les que compartir moments.

7.       Magnificació i minimització

Þ     Exemple 1

Situació: una noia salva un nen que s’estava apunt d’ofegar a la piscina

Pensament: tothom hagués fet el mateix, tampoc n’hi ha per tant.

Resposta emocional: normalitat, indiferència

Resposta condecutal:  treures mèrits d’una cosa que ha fet.

Conseqüències:  pot acabar pensant que ho podia haver fet millor i que total no ha fet res especial perquè tothom ho hagués fet així. Infravalora el que ha fet.

Þ     Exemple 2

Situació: una noia perd el mòbil, i ho exagera pensant que haurà de comprar-ne un de nou, què li costarà molts diners i no arribarà a final de mes.

Pensament: soc un desastre, sempre em passa igual, d’aquesta no me’n sortiré...

Resposta emocional:  inseguretat, baixa autoestima, auto culpabilitat.

 Resposta conductual: no comprar-se cap mòbil i  anar sense, esta pensant tot el dia en on el vas deixar.

Conseqüències: pots arribar a obsessionar-te pensant on el vas deixar, tenir estats depressius perquè per culpa teva no podeu arribar a final de mes…

8.       Raonament emocional

Þ     Exemple 1

Situació: una persona te pànic a viatjar amb avió per alguna experiència anterior dolenta.

Pensament: pujar als avions es molt perillós, no hi pujaré més.

Resposta emocional: nervis quan es parla d’un avio, malestar.

 Resposta condectual: no pujar als avions i evitar les converses sobre aquests.

Conseqüències: no poder viatjar mai amb avio.

Þ     Exemple 2

Situació: un noi juga un partit de futbol no tant be com ho feia normalment i es sent com un  inútil i per tant ja diu: soc un inútil!

Pensament: soc un inútil no serveixo per res

Resposta emocional: malestar, nervis quan jugues, inseguretat, perdre les ganes de jugar per por a fer el ridícul

Resposta conductual: no implicar-se tant quan jugues o no voler jugar.

Conseqüència:  no jugar prou be degut als nervis i potser això segurament portarà a que l’entrenador no el faci jugar tant.

9.       Etiquetar erròniament

Þ     Exemple 1

Situació:  una dona que estava fent una dieta es menja un gelat .

Pensament:  sóc una menjadora compulsiva, sóc repulsiva.

Resposta emocional:  malestar per la culpabilitat d’haver menjat més, estats depressius. Resposta conductual:  tornar a portar a terme la dieta encara de forma més exagerada, és a dir, deixar de menjar.

Conseqüència:  depressió, anorèxia...

Þ     Exemple 2

Situació:  la teva cap un dia t’escridassa per no haver fet una cosa be. Automàticament d’etiquetes com a “aquella bruixa”

Pensament:  aquella és una bruixa, em farà la vida impossible.

Resposta emocional: malestar a al feina, inseguretat amb el que fas i pots crear mal ambient. Resposta conductual: estàs pendent tot el dia de que et diu la cap,  i pot ser que cada vegada que et digui algú no li faràs cas i pensaràs quina bruixa.

Conseqüència:  si la teva cap acaba sabent  això et pot acomiadar.

10.   Auto inculpació

Þ     Exemple 1

Situació: han fet fora de la feina a la meva amiga, si l’hagués ajudat una mica més no li hagués passat.

Pensament i creences: sóc una mala amiga, no sé ajudar a ningú, la perdré...

Resposta: em sento trista, culpable i avergonyida.

Conseqüències: em barallo amb el jefe perquè no la facin fora, falto a la feina, deixo de treballar jo també...

Þ     Exemple 2

Situació: la meva cosina pateix anorèxia

Pensament i creences: si l’hagués obligat a menjar tots els dies que dinàvem juntes o hagués parlat amb ella més sovint sobre el tema al veure que començava a perdre pes, potser ara no estaria així. Hauria d’haver estat més a sobre d’ella.

Resposta: em sento culpable, trista, defraudada...

Conseqüències: no dormo, ni menjo jo tampoc, em passo el dia pensant en ella i en trobar alguna solució (em rallo)...

11.   Personalització

Þ     Exemple 1

Situació: gràcies a mi, l’empresa segueix endavant.

Pensament i creences: sóc la millor, la que fa les coses més bé i la que té el control de tot.

Resposta emocional: em sento orgullosa de mi mateixa, contenta i m’ho crec massa.

Resposta conductual: faig més feina del que em toca, dirigeixo a les meves companyes...  

Conseqüències: per culpa del meu autoestima tant alt, les companyes de la feina no em volen ni veure, em fan la vida impossible i m’estic quedant sense amigues.

Þ     Exemple 2

Situació: vaig caminant pel carrer i uns nois es riuen de mi i no sé perquè.

Pensament i creences: començo a preguntar-me perquè riuen: serà pels meus cabells, la meva roba...? tan lletja soc? Etc.

Resposta emocional: em sento rebutjada, trista, amb vergonya...

Resposta conductual: em poso molt nerviosa, començo a posar-me vermella, tremolo...

Conseqüències: no surto de casa i em deprimeixo

12.   Imperatiu categòric

Þ     Exemple 1

Situació: Hauria de fer els deures, en comptes d’estar xatejant.

Pensament i creences: sóc molt gandula, no serveixo per estudiar ni fer res, només per fer el vago...

Resposta emocional: em sento culpable, malament amb mi mateixa, neguitosa...

Resposta conductual: no vaig a classe perquè no els tinc fets.

Conseqüències: trec un zero dels exercicis, em posen falta...

Þ     Exemple 2

Situació: no hauria d’haver begut aquella nit i menys agafar el cotxe.

Pensament i creences: sóc una alcohòlica, no  puc sortir de casa sense veure, sóc una irresponsable, una borratxa...

Resposta emocional: em sento trista, defraudada amb mi mateixa...

Resposta conductual: em quedo al cotxe fins que em baixen els efectes de l’alcohol.

Conseqüències: em posen una multa, els meus pares s’enfaden amb mi i no em deixen agafar més el cotxe.

REFLEXIÓ PERSONAL DE LA PRÀCTICA

En primer lloc, crec que el tema de les distorsions cognitives és un tema que afecta a la majoria de persones en algun moment o altre de les seves vides. El fet d’utilitzar termes absoluts com tot, mai, ningú, tothom, etc, és un fet que en determinades situacions tots hem verbalitzat, sense adonar-nos de la importància i del significat d’aquestes paraules la majoria de les vegades.

M’agradaria afegir com a apunt, que també s’ha de comprovar si algunes persones amb distorsions cognitives importants no siguin fruit d’una malaltia mental, per exemple un esquizofrènic amb un brot psicòtic que presenta autoreferencialitat amb l’entorn: es pensa que les persones el miren, parlen malament d’ell, etc. Hem de saber diferenciar que això és una conseqüència d’una patologia psiquiàtrica de base i no una distorsió cognitiva.  

També crec que el límit entre un pensament ajustat a la realitat i una distorsió cognitiva és molt fi, ja que gairebé mai som del tot objectius amb l’entorn i és difícil ser totalment objectivables amb l’entorn de les persones del nostre voltant, ja que moltes vegades les seves accions ens acaben afectant d’una manera o altra a nosaltres mateixos.

També penso que hi ha persones que utilitzen les distorsions cognitives de manera normalitzada, per exemple l’imperatiu categòric: hauria de fer... I que aquest fet fa que no els afecti de manera negativa la distorsió a les seves vides.

També vull afegir que estic d’acord amb les bases de la teràpia cognitiva que utilitza A. Ellis, que es basa en la característica que les pertorbacions no venen donades per els fets si no per la manera que cada persona té d’interpretar els fets.  

Per exemple, el fet de suspendre un examen hi haurà una persona que mirarà de trobar l’error que l’ha portat a suspendre, i buscarà solucions per corregir-lo, en canvi, una altre persona es veurà envoltada de pensaments negatius i no s’hi esforçarà al següent examen perquè ho donarà tot per perdut.

Per tant, podem afirmar que: la realitat és la mateixa per tots però no tots la interpretem de la mateixa manera.

La majoria de distorsions cognitives que hem estudiat (si més no les més importants), distorsionen aspectes negatius de la vida de les persones i afecten negativament a les seves activitats de la vida diària ja que pensen de manera negativa, pessimista, i moltes vegades poden tenir sentiments d’inutilitat i desesperança fins a arribar, en casos molt greus a patir depressions.

Per això les teràpies cognitives que hem mencionat amb anterioritat a la pràctica, estan basades en el fet de detectar aquests pensaments i a qüestionar-los, per tal d’aprendre a controlar-los (ja que ens distorsionen la nostra realitat interior i exterior), per poder tenir pensaments més positius i que ens ajudin a veure d’una manera més ajustada la realitat.

Lo ideal seria veure la realitat tal i com és, sense cap tipus de distorsió cognitiva, però és molt difícil ja que per començar nosaltres no podem ser objectius amb els nostres propis pensaments, i a vegades és difícil localitzar una distorsió ja que la vivim com a real.

També crec, que existeixen les distorsions cognitives que distorsionen aspectes de manera positiva a la vida. Per exemple: un noi que juga al futbol i marca un gol en un partit, el fet de pensar que és el millor, que ho fa tot molt bé sempre. Aquest també es un tipus de distorsió cognitiva, però afecta de manera positiva a la vida d’aquesta persona, ja que aquest individu serà optimista, i tindrà sentiments de satisfacció i de plenitud personal. Per això crec que d’aquest tipus de distorsions tampoc se’n parla perquè no causen cap tipus de problema a la vida dels individus.

Tot i això trobem una teràpia que es diu: crear del no res. Aquesta teràpia es basa en les distorsions cognitives (“de tipus positiu”). En les que les persones han de creure en alguna cosa no existent per tant de poder crear a partir d’aquí. Per exemple: Començar en una feina nova, i partir de la base que cauràs bé a la majoria de companys del teu voltant i que t’adaptaràs molt bé al nou treball. Et farà anar a treballar amb entusiasme, amb un somriure a la cara segurament, i adoptaràs una actitud positiva i amable davant dels companys de treball. Finalment, és molt probable que t’adaptis correctament al nou entorn i que sorgeixin noves amistats de la gent del teu voltant. (Crees una sèrie de coses del no res). Trobo que és un mètode molt interessant, basat en la pràctica que hem treballat, i per això el volia esmentar a la meva reflexió.

Per acabar m’agradaria comentar, que trobo que ha estat una pràctica molt interessant i profitosa, que personalment, m’ha ajudat a veure la realitat des d’un altre punt de vista ja que jo mateixa en algun moment determinat de la meva vida he tingut algun d’aquests tipus de distorsions cognitives, i tot i que les classificava com a pensament desajustats a la realitat no en coneixia les seves característiques ni el fet que la majoria de persones les patissin en algun o altre moment de la seva vida.

ALTRE INFORMACIÓ

Þ     Al link http://www.youtube.com/watch?v=m4IHb5Hhpko tenim al psicòleg Jose Antonio Gutiérrez Rojas, que ens parla de les distorsions cognitives i tracta la temàtica amb profunditat. (És la primera part però automàticament surten les següents parts).